Les Fades porten botes

http://www.flickr.com/photos/salvacasablancas/5471910706/in/set-72157625986385235/


Les Fades porten botes
I si no les porten les haurien de dur per creuar aquest carreró de ciutat vella.
Diumenge passat vam anar a tirar unes quantes fotos, jo amb els meus trastos i el Xavi amb la seva nova Canon....
Era un diumenge gris, amb poca llum i molt humit... anàvem per Portaferrissa i el Xavi es va trobar amb una coneguda, així que jo, entretant, vaig aprofitar per disparar una mica. Vaig treure el cap pel primer carrer i la Nikon F70 va fer la resta.
Al principi no estava massa convençut d'aquesta càmera... pesa massa pel meu gust, i hi ha massa coses que pots controlar... molt més complexa que la meva Minolta. Però al veure els resultats, no em va quedar més remei que treure'm el barret. Sobretot en aquesta foto, que vaig fer per passar l'estona, m'agrada l'efecte de la llum i les ombres combinat amb el verdet del procés creuat del rodet de diapositives.
Intentaria tornar-la a fer però no ho aconseguiré... a vegades es tracta d'això, de cops de sort, no?

Big Fish

Big fish
http://www.flickr.com/photos/salvacasablancas/5451168951/

Segueixo provant coses amb la Lomo Lubitel. Aquesta foto l'he recollida del laboratori aquesta mateixa setmana, i la veritat és que he quedat força content amb els resultats de tot el rodet.

Em faig gran i si abans, els dies del cap de setmana començaven a les dues del migdia, ara ho fan a les 8 com a molt tard... i és clar, a aquelles hores no son possats ni els carrers, així que aprofito si fa bon solet i me'n vaig a passejar pels boscos mentre tothom, o gairebé tothom, encara dorm.

I passejant, passejant, descobreixo paratges nous i fantàstics, com el de la imatge. A Mediona n'hi ha uns quants d'aquests, i si penseu que al penedès només hi ha vinya, us hi heu d'apropar per veure que esteu equivocats. Al trobar aquest lloc, em ve al cap la pel·lícula de Tim Burton i no m'hi puc resistir, així que planto el trípode i surto corrents per tal de poder aparèixer, encara que veladament, als 13x13cm de paper.

Seguirem caminant i seguirem descobrint llocs nous, i, a poc que pugui, aquí els anireu veient.

Bon cap de setmana a tothom!

Vanishing Me

Vanishing Me
http://www.flickr.com/photos/salvacasablancas/5367559161/in/set-72157625728739611/

Darrerament estic fent algunes proves amb la lubitel.
Aquestes càmeres tenen una cosa molt interessant, i és que tu mateix has de fer passar el rodet, girant una rodeta, movent una palanqueta.... les possibilitats son diverses. Això vol dir que a vegades, te'n pots oblidar. A la gran majoria de càmeres has de girar la rodeta per disparar, però si al moment de passar la pel·lícula, apretes un botonet que hi ha a la part de sota de la càmera (embragatge), es carrega l'obturador però la pel·licula no passa, amb el que pots sobreposar imatges.
N'hi ha d'altres, com la meravellosa Lomo Lubitel i moltes altres de format mig, que pots disparar les vegades que vulguis a sobre del mateix fotograma sense haver de passar la pel·lícula (encara que massa vegades no és recomenable del tot), ja que el obturador es carrega per un altre comandament. Que vol dir això? I resumeixo que m'estic enrollant de mala manera....
Que pots fer realitat paranoies varies! I es que això de les dobles expossicions dóna molt de joc...
La cosa té la seva preparació, no us penseu que és un pim-pam, però no és gens complicat, encara que, ja us dic que perfecte és difícil que surti.
Agafeu el trípode i situeu la càmera. Enquadreu i enfoqueu allò que voleu fotografiar, obertura de diafragma, velocitat d'obturació i dispareu amb l'autodisparador.
Sense córrer la pel·lícula, tornem a carregar l'obturador amb molt de compte, ja que qualsevol petit moviment es veurà a la foto, i tornem a disparar amb l'autodisparador.
Prèviament hem hagut de calcular que tenim temps a sortir corrent per arribar abans de que surti la foto, sino, no tindrà gràcia.
Si hem arribat al lloc, quan reveleu les fotos us veureu sobreposats a l'escena, transparents, com si estiguéssim revivint Ghost. Si no, no cal anar tant lluny!

Als teus peus, la ciutat

Als teus peus, la ciutat

http://www.flickr.com/photos/salvacasablancas/5367890272/in/set-72157625728739611/

Fa dies que tinc el blog abandonat, i em sap greu... Tinc moltes coses a penjar però estava cansat cansat... Hem tingut mudances de despatx, força feina i poca energia al arribar a casa per posar-me a escriure, encara que siguin quatre ratlles.

Avui és divendres, fa solet i he tingut ganes de reprendre el fil al blog. I aquí hi tornem a ser.

Fa unes setmanes vam fer un safari analògic amb la colla de Frikis (Maria, Aleix, Javi). Feia dies que tenia ganes d'anar a veure les bateries antiaèries del turó de la rovira, a Barcelona, o sigui que vam agafar el cotxe i ens hi vam plantar. 

Pensàvem que no hi podríem entrar, ja que està en obres de millora, i a l'entrar ens vam trobar un vigilant de seguretat que no ens deixava passar.... Que no cunda el pánico! Sort que pel carrer de sota si que es pot passar i hi ha ple accés.

Un cop al capdemunt del turó, et sorprens de la vista espectacular que hi ha. Tota Barcelona, cap al mar i cap a Collserola. Espectacular i molt recomenable passar-hi una estoneta. 

A part de la vista increïble, les restes de les bateries antiaèries de defensa de l'època de la guerra civil espanyola per protegir-nos dels atacs de l'aviació invasora són una bona porció d'història per veure i conèixer, i per no oblidar de qui ens vam haver de defensar, com tantes altres vegades.

Posteriorment, aquestes restes van servir per a acollir multitud de immigrants que van arribar a Barcelona buscant treball, i s'hi van establir al turó, construint un poblat de barraques del que ara només queden restes de paviments.

Passejant per allà topes amb molta gent, la gran majoria hi van viure en aquells temps difícils, i sentint-los parlar te n'adones de que ara tampoc estem tant malament.