dimarts, 15 de febrer de 2011

Vanishing Me



Vanishing Me
http://www.flickr.com/photos/salvacasablancas/5367559161/in/set-72157625728739611/

Darrerament estic fent algunes proves amb la lubitel.
Aquestes càmeres tenen una cosa molt interessant, i és que tu mateix has de fer passar el rodet, girant una rodeta, movent una palanqueta.... les possibilitats son diverses. Això vol dir que a vegades, te'n pots oblidar. A la gran majoria de càmeres has de girar la rodeta per disparar, però si al moment de passar la pel·lícula, apretes un botonet que hi ha a la part de sota de la càmera (embragatge), es carrega l'obturador però la pel·licula no passa, amb el que pots sobreposar imatges.
N'hi ha d'altres, com la meravellosa Lomo Lubitel i moltes altres de format mig, que pots disparar les vegades que vulguis a sobre del mateix fotograma sense haver de passar la pel·lícula (encara que massa vegades no és recomenable del tot), ja que el obturador es carrega per un altre comandament. Que vol dir això? I resumeixo que m'estic enrollant de mala manera....
Que pots fer realitat paranoies varies! I es que això de les dobles expossicions dóna molt de joc...
La cosa té la seva preparació, no us penseu que és un pim-pam, però no és gens complicat, encara que, ja us dic que perfecte és difícil que surti.
Agafeu el trípode i situeu la càmera. Enquadreu i enfoqueu allò que voleu fotografiar, obertura de diafragma, velocitat d'obturació i dispareu amb l'autodisparador.
Sense córrer la pel·lícula, tornem a carregar l'obturador amb molt de compte, ja que qualsevol petit moviment es veurà a la foto, i tornem a disparar amb l'autodisparador.
Prèviament hem hagut de calcular que tenim temps a sortir corrent per arribar abans de que surti la foto, sino, no tindrà gràcia.
Si hem arribat al lloc, quan reveleu les fotos us veureu sobreposats a l'escena, transparents, com si estiguéssim revivint Ghost. Si no, no cal anar tant lluny!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada