Fa dies que tinc el blog abandonat, i em sap greu... Tinc moltes coses a penjar però estava cansat cansat... Hem tingut mudances de despatx, força feina i poca energia al arribar a casa per posar-me a escriure, encara que siguin quatre ratlles.
Avui és divendres, fa solet i he tingut ganes de reprendre el fil al blog. I aquí hi tornem a ser.
Fa unes setmanes vam fer un safari analògic amb la colla de Frikis (Maria, Aleix, Javi). Feia dies que tenia ganes d'anar a veure les bateries antiaèries del turó de la rovira, a Barcelona, o sigui que vam agafar el cotxe i ens hi vam plantar.
Pensàvem que no hi podríem entrar, ja que està en obres de millora, i a l'entrar ens vam trobar un vigilant de seguretat que no ens deixava passar.... Que no cunda el pánico! Sort que pel carrer de sota si que es pot passar i hi ha ple accés.
Un cop al capdemunt del turó, et sorprens de la vista espectacular que hi ha. Tota Barcelona, cap al mar i cap a Collserola. Espectacular i molt recomenable passar-hi una estoneta.
A part de la vista increïble, les restes de les bateries antiaèries de defensa de l'època de la guerra civil espanyola per protegir-nos dels atacs de l'aviació invasora són una bona porció d'història per veure i conèixer, i per no oblidar de qui ens vam haver de defensar, com tantes altres vegades.
Posteriorment, aquestes restes van servir per a acollir multitud de immigrants que van arribar a Barcelona buscant treball, i s'hi van establir al turó, construint un poblat de barraques del que ara només queden restes de paviments.
Passejant per allà topes amb molta gent, la gran majoria hi van viure en aquells temps difícils, i sentint-los parlar te n'adones de que ara tampoc estem tant malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada